La conferència de Maria Àngels Roque, de l’Institut Europeu de la Mediterrània, sobre “El paper de la societat civil al Marroc”, que EqualMón va fer a l’auditori del Vinseum el dimecres 9 de febrer, va versar sobre la diversitat cultural i ètnica del Marroc i del Nord d’Àfrica, i sobre la societat civil en aquests països, en especial al Marroc.
Ens va mostrar que, contràriament al que podríem pensar, al nord d’Àfrica no són països amb una homogeneïtzació de cultures i llengües. Hi ha una llengua comuna a tots els països que es l’àrab clàssic, però que té diferents variants dialectals segons els territoris. A més, altres llengües totalment diferents de l’àrab tenen una presència molt significativa en el Magrib. Especialment cal destacar les variants dialectals del tamazigh que parlen els “berbers” o amazighs, que no són descendents dels colonitzadors àrabs. Es considera que la meitat dels marroquins parlen el tamazigh.
D’altra banda, la religió majoritària es l’Islam, per això es diu que són països musulmans i s’acostuma a identificar musulmà amb àrab, però les poblacions no són homogèniament d’origen àrab i no cal ser d’origen àrab, ni parlar àrab, per ser musulmà.
Ens va venir a explicar que cada societat, històricament, a tot arreu, s’ha organitzat de diferents maneres per mantenir els serveis i la organització de la seva comunitat. Després de la descolonització europea del nord d’Àfrica, majoritàriament francesa i anglesa, a partir de la segona guerra mundial, van néixer partits “pan-arabistes”, basant-se en el model de Nasser a Egipte. Aquests partits volien una homogeneïtzació i unió dels països al voltant de l’idioma àrab, cosa que va xocar amb les comunitats tradicionals rurals i de les tribus, tant les sedentàries com les nòmades del desert.
Al Marroc, hi ha un fort associacionisme (es calcula que hi ha més de 30.000 associacions). En aquest país on les mancances de l’estat com a proveïdor de serveis són molt considerables, són les associacions les que estan suplint aquestes mancances en diferents àmbits: culturals, de serveis i de tot tipus. Per això la diversitat d’associacions és molt important, tant en nombre com en objectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada